La cronovia de Montoliu de Lleida és especialment emblemàtica i simbòlica pel seu significat. Com diu la inscripció que acompanya la placa, recorda “una jornada històrica de convivència, civisme i participació ciutadana”. Convivència i civisme són aspectes cabdals en tot el procés que està vivint Catalunya aquests darrers anys.  
 
Montoliu de Lleida és el primer municipi que dedica un carrer al 9N. La sigla del 9N fa referència a la data del 9 de novembre de 2014 quan es va convocar a una consulta no vinculant a la ciutadania de Catalunya per a que manifestés el seu posicionament sobre el seu futur. Amb una fórmula de doble pregunta, a prop d’1,9 milions de persones -un 81% dels que hi van anar-, van inclinar-se per formar un estat independent, mentre que un 10% preferien un estat amb alguna mena d’unió a l’estat espanyol (p.e. un estat federal), un 4,5% van decantar-se pel no a qualsevol de les opcions anteriors i la resta entre vots blancs o nuls. Tot això sobre un total de 2,31 milions de persones.
 
 papereta 9N
 
 
El cens de les darreres eleccions al Parlament català fou de 5,5 milions de persones dels que van anar a votar 4,13 milions, encara que també cal dir que en aquesta consulta podien votar els majors de 16 anys mentre que a les eleccions del Parlament català l’edat mínima és la de 18 anys.   
 
 Aquesta consulta o referèndum va ser emparada per les lleis catalanes (l’Estatut i la llei de Consultes) però no va ser avalada pel govern espanyol que s’hi va oposar, tot i que no va impedir-la. El fet de que s’arribés a aquest punt és la negativa continuada del govern espanyol a dialogar amb el govern català. Un cop feta la consulta, el govern espanyol va imputar el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El govern català acusa el govern de l’estat de mancances democràtiques mentre que el govern espanyol s’aferra a la llei segons la seva interpretació, judicialitzant el cas sense entrar en cercar solucions polítiques ni tan sols en dialogar. Inclús canviant lleis per a que siguin els tribunals superiors els encarregats de sancionar, en un intent de rentar-se les mans en les decisions a prendre i que siguin els jutges els que es mullin. 
 
En tot aquest temps l’estat ha castigat Catalunya no acomplint les inversions pactades, prioritzant altres inversions a l’estat sobre algunes més necessàries i més rendibles per al conjunt de l’estat espanyol com pot ser el Corredor Mediterrani; pagant tard i malament; collant objectius de dèficit; convertint el que hauria de ser una cessió de diners per cobrir certs pagaments amb préstecs amb interès -tot i que Catalunya aporta a l’Estat 16.000 milions d’euros anuals que no retornen-; no invertint en infraestructures ferroviàries força antiquades i que estan donant molt mal servei als usuaris; intentant fer que el català retrocedeixi més en benefici del castellà (les sentències judicials en català són només un 8%, no fa res per a que el català es faci servir a l’UE, el cinema en català doblat o subtitulat és residual, la televisió majoritàriament en castellà, …); envaeix les competències que té la Generalitat de Catalunya en matèria d’educació, sanitat i policia; recorre al Constitucional moltes de les lleis aprovades al Parlament encara que siguin acordades per grans majories a la Cambra catalana; boicotejant l’acció exterior comercial i de divulgació de la situació política; fent servir la guerra bruta creant falses notícies sobre els polítics independentistes en connivència amb la premsa afí de l’estat; perseguint judicialment l’estelada -la senyera símbol del procés-; amb causes obertes contra gairebé la meitat dels municipis catalans i contra la presidenta del Parlament; amb amenaces de suspensió del Govern de la Generalitat; intentant generar por, sovint amb arguments irrisoris i infantils, i … un munt de greuges més que es faria pesat detallar-los tots aquí. 
 
De les enquestes i del resultat de les eleccions al Parlament català del 2015 s’estima que un 80% de l’electorat està a favor d’un referèndum vinculant. Aquestes mateixes enquestes diuen que els partidaris del si i del no es mouen en un frec a frec. 
 
Hem aconseguit la foto el mateix dia que s’inaugurava el carrer amb la col·locació de la placa gràcies a en Josep Ramon de Montoliu.

Anàlisi Cronovies

Aquí hi consultareu totes les dades relatives a la quantitat de cronovies distribuïdes per països, ciutats, dates, efemèrides, col·laboradors, ...

Dades estadístiques

Web Cronovies

Un calendari fet amb fotos de plaques de carrer que porten nom de data. És una col·lecció oberta a tothom que hi vulgui participar i, alhora, en pot gaudir. Tots els dies de l'any tenen un mínim d'una foto.

El "carrendari"