El Govern de la Generalitat ha convocat el referèndum d'autodeterminació vinculant per al dia 1 d'octubre. Data cabdal, en aquest camí que ja fa uns anys hem engegat una gran part dels ciutadans de Catalunya per a la consecució de la independència d'Espanya. Vilagrasseta, entitat de població de Montoliu de Segarra, ha volgut ser la primera en honorar aquesta data que està cridada a esdevenir històrica. Referèndum organitzat pel Govern català, com a mandat resultant de les eleccions del 27 de setembre de 2015 en las que els partidaris del referèndum van obtenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya. No obstant, el Govern espanyol s'hi oposa i ho fa amb males arts i amenaces, recorrent totes les lleis que el Parlament elabora i utilitzant el Tribunal Constitucional -amb jutges triats pel Govern de l'Estat i, per tant, de la seva corda- per frenar tots els moviments per dur-lo a terme. Perquè  creiem en la democràcia pensem que s'ha de fer i que el farem.

Foto cedida per l'Ajuntament de Montoliu de Segarra

La cronovia de Montoliu de Lleida és especialment emblemàtica i simbòlica pel seu significat. Com diu la inscripció que acompanya la placa, recorda “una jornada històrica de convivència, civisme i participació ciutadana”. Convivència i civisme són aspectes cabdals en tot el procés que està vivint Catalunya aquests darrers anys.  
 
Montoliu de Lleida és el primer municipi que dedica un carrer al 9N. La sigla del 9N fa referència a la data del 9 de novembre de 2014 quan es va convocar a una consulta no vinculant a la ciutadania de Catalunya per a que manifestés el seu posicionament sobre el seu futur. Amb una fórmula de doble pregunta, a prop d’1,9 milions de persones -un 81% dels que hi van anar-, van inclinar-se per formar un estat independent, mentre que un 10% preferien un estat amb alguna mena d’unió a l’estat espanyol (p.e. un estat federal), un 4,5% van decantar-se pel no a qualsevol de les opcions anteriors i la resta entre vots blancs o nuls. Tot això sobre un total de 2,31 milions de persones.
 
 papereta 9N
 
 
El cens de les darreres eleccions al Parlament català fou de 5,5 milions de persones dels que van anar a votar 4,13 milions, encara que també cal dir que en aquesta consulta podien votar els majors de 16 anys mentre que a les eleccions del Parlament català l’edat mínima és la de 18 anys.   

Avui, 15 d'abril, el Parlament de Catalunya ha oficialitzat la creació de la 42a comarca del país. Cronovies s'hi adapta des del primer dia i, per tant, ja hem fet el canvi corresponent. De les deu poblacions de la comarca, només Moià té una cronovia: la del carrer Onze de Setembre. Fins ara, assignada al Bages, passa doncs a ser la primera del Moianès. Moià en tenia una altra anys enrere: l'actual carrer Miquel Martí i Pol fou en temps de la dictadura el carrer 29 de gener. Estarem atents si el consistori d'alguna de les noves poblacions moianeses  Moià, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina assigna alguna via a la data, commemorant aquest fet o al 22 de març que va ser quan els seus habitants van votar amb un 80% a favor aquesta decisió.

No és el primer cop que Barcelona ens sorprèn amb una nova cronovia. Aquesta no sabem si figurarà en el carrerer ja que es tracta d'un carrer situat dins d'un antic complex fabril creat arran de l'assumpció d'un dels blocs per activitats dels veïns.

Al barri de la Bordeta hi havia una fàbrica tèxtil de nom Can Batlló que va funcionar des el 1878 fins al 1960 i que va fer fallida a conseqüència de la crisi del sector. S'hi van instal·lar fins a més de 200 petites empreses, que un pla de reordenació del 1976 i un altre de reordenació del 2006 els obligava a traslladar-se per fer-hi habitatges, equipaments i zones verdes. Encara n'hi ha unes poques. Però la gent del barri i del voltant (Sants, Hostafranchs, Badal i Font de la Guatlla) exigeix que la totalitat dels terrenys es destinin a equipaments, habitatges socials, zones verdes, horts urbans i cooperatives de producció. Els terrenys pertanyen a una immobiliària que vol construir els habitatges i equipaments assignats per un contenciós administratiu interposat a l'Ajuntament. La situació es va encallar.

Un col·laborador ens envia una foto de la placa del carrer del dia de la seva inauguració. És de la població de Varsberg a la regió de la Lorena i commemora el 60è aniversari de l'alliberament de la ciutat. A la foto de la placa, que és de l'any 2004, apareix l'alcalde, el Sr Gaston Boutron, i un militar.

Font: René TOURSCHER: ...image commémorant le 60ème anniversaire de la libération de VARSBERG. C'était donc en l'année 2004. On voit Monsieur BOUTRON Gaston, maire de la commune et un militaire. La plaque a été mise en place lors de l'inauguration de la rue, et à l'occasion du 50ème anniversaire de la libération.

 

 

Barcelona té, en el barri del Raval, un passatge que se'ns havia escapat i que commemora l'any 1800. Ocupa unes antigues cavallerisses i té un especial encís ja que conserva uns bonics fanals antics.

 

Pili Vidal, nova col·laboradora de Cronovies, ens ha fet arribar la placa del carrer Segle XX de Barcelona. Ja és la tercera del segle després de les de Reus i José L. Suárez (Argentina).
Per ara, tenim aquestes tres del segle XX, però hem pogut constatar per internet l'existència de moltes més plaques del segle passat i també algunes d'altres segles, com

Un especial agraïment a la família Maqueda de Brasil per la seva implicació en l'objectiu de trobar més carrers i en especial a Juan Luis que em va acompanyar en aquesta fita. En total hem aconseguit 31 fotos de plaques d'aquest país.

Dins de la vila d'Artés no hem localitzat cap carrer amb nom de data -com a moltes altres poblacions- però en el Km 1 de la carretera d'Artés a Manresa hi podeu descobrir Can Vila, una masia-restaurant del segle XIVè que en el seu interior té una placeta amb placa que porta per nom 7 de setembre.

En resposta a les brutals càrregues policials esdevingudes en alguns col·legis electorals l'1 d'octubre de 2017, en el decurs de les votacions sobre la independència de Catalunya, alguns Ajuntaments han decidit dedicar el nom d'un espai de la localitat a aquesta data. Això, en record dels fets i del miler de lesionats que hi van haver. Alguns Consistoris ja han decidit indrets per destinar una plaça o carrer a la data, d'altres estan pendents del ple o en període d'exposició pública i n'hi ha que han manifestat la intenció però sense avenços en aquest sentit.

Un excel·lent recull de tot el que va passar aquell dia ho podem trobar al web de catmemoria.cat (*) on es detallen tots els col·legis electorals, les actuacions policials, dades estadístiques de tots els incidents, imatges, vídeos, retalls de premsa i molt més. Una altra pàgina interessant seria la de 365 vídeos de l'1-O on podem veure les agressions en les filmacions fetes per particulars que havien anat a votar als col·legis electorals aquell dia. Les conseqüències que van tenir aquells fets i tota la repressió que va esdevenir en els dies successius, i fins a finals de maig de 2018, es poden trobar ben documentades en el web servidorscat.cat (malauradament aquest enllaç ja no està actiu).

(*) veure més informació sobre catmemoria.cat pàgina d'aquest enllaç


 

Cronovies de l'1-O

Més de 150 municipis han commemorat l'efemèride de l'1 d'octubre assignant el nom d'aquesta data a una plaça, carrer, parc o a un poliesportiu, per exemple.

Cronovies de Catalunya

Hi ha algunes plaques que ens falten incorporar la imatge. Són relatives a l'1-O. Les d'altres dates que apareixen en aquest mapa no tenen placa fins avui. Si us és fàcil obtenir la imatge, us agrairia que ens la féssiu arribar.


ELS CARRERS I LES PLACES

Al marge de Montoliu de Segarra (Vilagrasseta) que ja va dedicar una plaça a la data, abans del referèndum, i per tant, abans de les agressions que hi van haver, altres poblacions que ho han representat com a homenatge als que les van patir són 

(vegeu-ho en aquest enllaç)

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Més de 2000 fotos de cronovies de les 366 dates del carrendari. Tota cronovia té el seu enllaç a Google Maps per mostrar la ubicació exacta i en cada data s'explica -si s'ha arribat a obtenir- el perquè de la commemoració de la placa. Així mateix, també incorpora carrers amb noms de mesos, de dies de la setmana i d'estacions de l'any. Una altra particularitat és que estan totes les de Catalunya. Les bases de dades de carrers de Catalunya de l'INE i del ICGC van servir de punt de partida per a la seva consecució. Les poques que falten o bé no tenen placa, o són de les noves referides a l'1-O pendents de fotografiar.

CRONOVIES

En aquest blog hi trobem informació quantificada de les cronovies. Per procedència, per dates, per efemèrides i per col·laboradors. A més, de les cronovies de Catalunya, d'Espanya, d'Argentina, de França i de Portugal es mostra una anàlisi més detallada del que hi consta incorporat. (les dades del gràfic són del maig de 2015)

CENS CRONOVIARI